Cases Baixes del Clot

Les cases baixes del Clot formen una de les estampes més conegudes del barri i marquen el límit de la part més antiga del territori del Clot.

El conjunt format per 18 cases, de cinc metres de façana i deu de fondària cada una, no te gran valor arquitectònic, però si històric. La seva construcció data de l'any 1837 i inicialment van servir com habitatges per a artesans i menestrals, raó per la qual tindrien a més de planta baixa i un segon pis, un pati i moltes, fins i tot, un subterrani i en algunes, també, cavallerisses amb abeurador inclòs, que s'han conservat intactes.

Les cases s'aixequen sobre els terrenys que va ocupar amb anterioritat el Mas Roig, que havia format part del mas del Clot de la Mel, que Arnau Armengol, bisbe de Barcelona va cedir a l'Ordre de l'Hospital de Jerusalem l'any 1142 i que esdevingué el primer nucli habitat de Sant Martí de Provençals.

La construcció d'aquests habitatges va ser un encàrrec de la família Salvador que durant tres generacions va lluitar pels permisos d'edificació que finalment van aconseguir de la reina Maria Cristina, en 1837.

Les cases, però des d'un inici van estar sempre en la corda fluixa i el perill de demolició planava sobre d'elles des de la seva construcció. Primer, perquè al trobar-se relativament a prop del Fort Pienc, estaven supeditades al dret d'evicció que obligava als propietaris a enderrocar-les i emportar-se la runa en cas de guerra. Després a causa del pla urbanístic del carrer Corunya i més recentment per la seva qualificació com a terreny per a equipaments. Al 2008, la seva declaració com a patrimoni arquitectònic de la ciutat va posar punt i final al perill del seu enderrocament i els propietaris van poder iniciar la rehabilitació dels seus habitatges.

Actualment, a les Cases baixes del Clot encara és possible trobar famílies de fins a sis generacions que han viscut sempre aquí i que avui dia estan totalment implicades en la conservació d'aquest pintoresc conjunt d'habitatges.