Torre del Fang

La Torre del Fang és una de les mostres que encara perduren del passat medieval del Clot. Ubicada a l'encreuament del carrer del Clot i Espronceda, a tocar del traçat de l’antic Rec Comtal, la casa construïda a finals del segle XIII amb carreus de pedra i fang (d'aquí el seu nom) ha patit diferents intervencions al llarg de la seva història, però encara avui es poden reconèixer a la seva façana alguns elements originals, entre ells, els finestrals.

Durant segles, la Torre del Fang va estar en mans de grans famílies terratinents, com la del comerciant i banquer Galzerán Gualbes (S. XV), un reconegut membre del Consell de Cent de l'època. Via donació, la casa va passar temps després a  l'església i alguns estudis històrics expliquen com durant el final de la Guerra de Successió a Catalunya (1713-1714) es va convertir en base de l'exèrcit borbònic per bombardejar la ciutat de Barcelona.

A excepció d'aquest episodi, tot apunta que la Torre del Fang va tenir des dels seus inicis i fins al 1922, un ús eminentment agrícola que va començar a perdre a partir de meitat del segle XX quan es van iniciar les expropiacions per a la construcció de la línia de ferrocarril a Granollers. La Torre es va convertir en les oficines de Foment d'Obres i Construccions  fins a caure en el total abandonament uns anys després, en paral·lel a l'aparició al seu voltant del barri de barraques de la Perona.

En 1984, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la casa, la va restaurar i la va catalogar com bé arquitectònic d'interès local. Des de fa més d'una dècada, però la Torre del Fang on la llegenda "Cor Menjat" situa l'hostalatge que va triar Dolça de Provença en el seu camí a Barcelona per casar-se amb Ramon Berenguer I, està tancada. Els veïns esperen que aviat l'Ajuntament atengui les seves peticions i converteixin aquest habitatge en la seu del nou arxiu històric i divulgatiu de Sant Martí de Provençals.